'P.S.: Ja no sóc Adam!'

Per què m’enyore del pas antany
perdut pels jardins del Paradís?
per què sent el gust de la poma tacat
de pensaments passejats en la foscor,
mossegada sota les mirades dels àngels
com adormits en les trinxeres dels cels?
Així ha nascut el color del pecat
entre els teus llavis que mussitaven l’engany.
Per què m’enyore de la nuesa del teu cos
que només el somni me’l dibuixa trencat
nit darrere nit, com un dolç càstig
per la desobediència? On és el joc
de les mirades de diumenge a la nit
quan posavàvem nom a les flors
i coloràvem el vol de les ombres?
Retrobe la teua sorpresa en cada poma
que rep dels venedors d’il•lusions.
Així ha nascut el color del pecat
entre els teus llavis que mussitaven l’engany.
Per què m’he oblidat del pas antany
perdut pels jardins del Paradís?
Quan tornarem a banyar els nostres cossos
en la pluja de l’estiu sota els cirerers en flor?
I ara, quan t’escric, encara recull
bocins de lament i cants de perdó.

P.S.: Vull oblidar el teu perfum de poma...
i com hem paït el color del pecat
entre els teus llavis que mussitaven l’engany.
Ja no sóc Adam,
sinó tan sols un record
vagant pels jardins del Paradís.


[P.S.: Nu mai sunt Adam!] de GABRIEL DRAGNEA, traduït del romanés al català per PERE BESSÓ